PUBLICITAT
Aquest segon semestre, en una de les assignatures, hem estat analitzant anuncis de publicitat. Un dia, vam estar observant un video d'anuncis de publicitat infantil, de juguines, on de bon principi es podia detectar la diferència de classificació en dues grans categories: "per nenes" i "per nens".
Segons aquesta diferenciació la forma de transmissió canvia. En una taula vam analitzar diferents paràmetres. A grans trets, per una banda, els anuncis "per nenes" els acompanyava una música melòdica, explicativa i fàcil de recordar. La veu en off solia ser tendre i una mica "cursi". Les accions en gran part representaven rols de treballs a la llar, de materinitat, o accions de cura de l'aspecte i aparença: "cinc nenes fan cuinetes", "una nena canvia els bolquers al bebè", "nenes al saló de bellesa caní"...
Per altra banda, els anunicis "per nens" reproduïen imatges d'acció i aventura. Més que música destacava una veu en off enèrgica, eufòrica i desafiant. Les accions fomentaven la competició, la força i fins i tot es podia observar certa violència en els gestos. Els personatges adoptaven rols sobretot d'herois: "un nen súper fort etziba súpercops de puny", "un nen bo lluita contra uns tios catxes dolents", "un nen condueix mentre la nena s'ho mira"...
Tenint en compte aquestes breus descripcions, se'n pot extreure alguns dels papers socials de gènere que reforcen la publicitat infantil i les joguines que s'hi anuncien. A través d'aquests exercicis cada cop sóc més conscient de la força que tenen els mitjans de comunicació en la creació de significats socials. Una altra vegada retorna la importància de tenir ull crític davant d'aquests missatges, és a dir, la importàcia d'educar en Comunicació Audiovisual.
Segons aquesta diferenciació la forma de transmissió canvia. En una taula vam analitzar diferents paràmetres. A grans trets, per una banda, els anuncis "per nenes" els acompanyava una música melòdica, explicativa i fàcil de recordar. La veu en off solia ser tendre i una mica "cursi". Les accions en gran part representaven rols de treballs a la llar, de materinitat, o accions de cura de l'aspecte i aparença: "cinc nenes fan cuinetes", "una nena canvia els bolquers al bebè", "nenes al saló de bellesa caní"...
Per altra banda, els anunicis "per nens" reproduïen imatges d'acció i aventura. Més que música destacava una veu en off enèrgica, eufòrica i desafiant. Les accions fomentaven la competició, la força i fins i tot es podia observar certa violència en els gestos. Els personatges adoptaven rols sobretot d'herois: "un nen súper fort etziba súpercops de puny", "un nen bo lluita contra uns tios catxes dolents", "un nen condueix mentre la nena s'ho mira"...
Tenint en compte aquestes breus descripcions, se'n pot extreure alguns dels papers socials de gènere que reforcen la publicitat infantil i les joguines que s'hi anuncien. A través d'aquests exercicis cada cop sóc més conscient de la força que tenen els mitjans de comunicació en la creació de significats socials. Una altra vegada retorna la importància de tenir ull crític davant d'aquests missatges, és a dir, la importàcia d'educar en Comunicació Audiovisual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada