PORJECTE CONJUNT: "SILENCI"

A continuació convido a veure un projecte de producció d'una pel·lícula, fet amb tot el grup classe. D'aquest treball se'n van desprendre molts aprenentatges:

• treball en equip i posada en comú: pluges d'idees, presa de decisions, realització, organització...
  
• els primers passos a seguir a través de la taula - guió que contemplava: la descripció de la imatge, el temps de duració de cada escena i la música que acompnyaria en cada moment, i el diàleg o veu dels personatges.
• la grabació de les escenes i tots els aspectes tècnics que comporta.
  
• el muntatge de les escenes mitjançant el programa d'edició.
  
• projectar i compartir el treball amb la resta de companys i companyes

LA CREATIVITAT

El debat a l'aula també em va fer adonar de com l'evolució de l'audiovisual i les noves tecnologies estan canviant la manera de percebre el món, de relacionar-se amb el món, de gestionar i organitzar la informació, d'intervenir i afrontar. En aquesta societat, l'estructura de la ment va adaptant-se a aquestes noves formes de fer, fruit dels canvis que inicialment mencionava.

L'escola no és una excepció. Poc a poc apareix la voluntat d'obrir-se a les noves tecnologies, d'utilitzar-les per a ampliar les possibilitats d'aprenentatge. S'ha de tenir en compte però, que l'ús de les noves tecnologies no necessariament comporta modenitzar o innovar. És poden introduïr aquest recursos i continuar reproduïnt un model didàctic tradicional sense aprofitar les oportunitats d'aprenentatge reals. Presisament la figura del mestre ha de pensar en una aplicació de les TIC possibilitardora d'aprenentatges, un aspecte que hem tractat i parlat en moltes ocasions. Les TIC són eines de treball o recursos que el mestre/a ha de saber dinamitzar, plantejar i aplicar.

Em van sorprendre algunes iniciatives o idees sorgides a l'aula pensant en aquests recursos de forma nova, com ara crear un "llibre del saber" del grup d'infants seguint el model de la "wikipedia", com a activitat de recerca i investigació. Un espai de coneixement col·lectiu. Un altre exemple molt interessant va ser el de grear una "audioguia" o guia sonora per anar preparats en el cas que es fes una visita a un museu o un altre lloc. Cada noi/a fa una grabació explicant una part de la visita, tothom és protagonista i tothom aporta un coneixement en l'aprenentatge conjunt.

Aquestes són algunes de les idees que van sortir, i mentre s'expossaven vaig adonar-me de la importància de la creativitat del mestre, no tan sols en l'aplicació de les TIC i el treball en audiovisuals, sinó en tot el conjunt de la seva tasca i metodologia per a poder arribar als alumnes i possibilitar aprenentatges significatius. Un treball d'acció i reflexió de la seva tasca i dels reptes que suposa, una feina que ha d'anar acompanyada d'aquest element tan important, la creativitat.

PUBLICITAT

Aquest segon semestre, en una de les assignatures, hem estat analitzant anuncis de publicitat. Un dia, vam estar observant un video d'anuncis de publicitat infantil, de juguines, on de bon principi es podia detectar la diferència de classificació en dues grans categories: "per nenes" i "per nens".

Segons aquesta diferenciació la forma de transmissió canvia. En una taula vam analitzar diferents paràmetres. A grans trets, per una banda, els anuncis "per nenes" els acompanyava una música melòdica, explicativa i fàcil de recordar. La veu en off solia ser tendre i una mica "cursi". Les accions en gran part representaven rols de treballs a la llar, de materinitat, o accions de cura de l'aspecte i aparença: "cinc nenes fan cuinetes", "una nena canvia els bolquers al bebè", "nenes al saló de bellesa caní"...

Per altra banda, els anunicis "per nens" reproduïen imatges d'acció i aventura. Més que música destacava una veu en off enèrgica, eufòrica i desafiant. Les accions fomentaven la competició, la força i fins i tot es podia observar certa violència en els gestos. Els personatges adoptaven rols sobretot d'herois: "un nen súper fort etziba súpercops de puny", "un nen bo lluita contra uns tios catxes dolents", "un nen condueix mentre la nena s'ho mira"...

Tenint en compte aquestes breus descripcions, se'n pot extreure alguns dels papers socials de gènere que reforcen la publicitat infantil i les joguines que s'hi anuncien. A través d'aquests exercicis cada cop sóc més conscient de la força que tenen els mitjans de comunicació en la creació de significats socials. Una altra vegada retorna la importància de tenir ull crític davant d'aquests missatges, és a dir, la importàcia d'educar en Comunicació Audiovisual.

VIVENCIAR L'APRENENTATGE

És interessant com en les diferents classes de l'assignatura s'ha procurat la nostra implicació en el propi aprenentatge a través del diàleg i l'experimentació. Aprofito aquest espai per reflexionar sobre la relació educativa que s'ha creat a l'aula. Una forma activa d'aprenentatge per anar afrontant els reptes plantejats i anar descobrint i contruint coneixement.

Així doncs, moments com els de realitzar una petita emissió radiofònica, crear entre tot el grup una pel·lícula, mostrar el funiconament i inicis d'una càmera fotogràfica...,tot això , ens ha aproximat de manera significativa a diferents aspectes relacionats amb el món audiovisual. Per exemple, conèixer quin és el material i elements necessaris per a la retransmissió radiofònica del conte preparat pel grup i escoltar el resultat, o tots els passos a seguir en el procés de realització de la pel·lícula amb el posterior passe de films en conjunt. El fet de vivenciar-ho fa que siguis el protagonista d'aquest aprenentatge, acompanyat del raonament i les qüestions que l'aniran constuint de manera comprensible per a tu. El que vull reflectir queda ben expressant, en poques paraules però entendedores, en una petita frase que l'altre dia vaig llegir: "Diga'm i ho oblido; ensenya'm, i ho recordo; involucra'm, i ho aprenc".

M'agradaria destacar també la importància de saber crear curiositat i interès en l'aprenentatge. Això és possible si pensem en un aprenentatge actiu i no passiu, el de l'experimentació que tingui sentit per a la persona que aprèn. Generar curiositat i interès és una tasca important per a iniciar i crear un aprenentatge significatiu.

MISSATGES SUBLIMINALS

A finals del mes de gener, un reportatge del programa de "60 minuts" em va fer recordar una reflexió iniciada a les classes de l'assignatura. La conversa a l'aula girava al voltant de la informació subliminal dels mitjans de comunicació: en publicitat, dibuixos animats, pel·lícules...

El reportatge titulat "Àrabs: els dolents de la pel·lícula" emès per 60 minuts tracta els prejudicis que històricament ha anat creant el cinema vers el món àrab, de manera subliminal. L'explicació desvela moltes qüestions i de nou, suggereix la importància d'aprendre a mirar amb ull crític i conscient. A continuació adjunto la sinopsi del reportatge:

Sinopsi: Quina imatge es dóna normalment dels àrabs? Ara, en ple conflicte de Gaza, "60 minuts" emet un documental molt crític sobre el comportament de Hollywood i moltes pel·lícules plenes de prejudicis que donen una imatge estereotipada sobre el món àrab, la seva cultura i la seva realitat. En el programa, surt una llarga entrevista amb Jack Shaheen, antic corresponsal a l'Orient Mitjà dels informatius de la CBS, consultor de Nacions Unides i membre de comites de drets humans. Shaheen ha dedicat molts llibres i conferències ha parlar de la imatge que es dóna del món àrab.

Es tracta d'un reportatge innovador que analitza una calúmnia persistent en la història del cinema que ningú no ha denunciat, ni durant l'època del cinema mut ni avui. En el reportatge, hi intervé el prestigiós doctor Jack Shaheen, que ha analitzat el llarg historial d'imatges negatives dels àrabs, des dels bandits beduïns fins als terroristes armats, passant per les donzelles submises i els xeics sinistres. A més, el reportatge explica els orígens d'aquestes imatges estereotipades, el seu desenvolupament en moments clau de la història dels Estats Units i la importància que tenen actualment.

El doctor Shaheen demostra que la persistència d'aquestes imatges al llarg del temps ha fet que el públic interioritzés prejudicis contra els àrabs i la seva cultura i ha reforçat una visió injusta dels àrabs i dels efectes de la política interior i exterior dels Estats Units en les seves vides. El reportatge incita a observar críticament les conseqüències socials, polítiques i humanes que es deriven de no denunciar aquestes caricatures de Hollywood i convida els espectadors a reconèixer la necessitat de punts de vista diferents que facin justícia a la diversitat del poble àrab i a la realitat i la riquesa de la seva història i la seva cultura.

Un documental dirigit per Sut Jhally
Producció: Jeremy Earp
Media Education Fundation
Estats Units

LA FORÇA DE LA IMATGE. Reflexió introductòria

El sentit de la visió o el visual és actualment molt present alhora de percebre realitats i interaccionar amb el món. Allò que domina en el nostre entorn i és creador de significats, en gran mesura, és la imatge i el que d’ella se’n desprèn a través, sobretot, dels mitjans de comunicació. A més, la tecnologia ha permès fusionar la imatge amb text i audio, augmentant el seu poder de transmissora de missatges.

La societat d’avui dia es caracteritza per la presència del llenguatge visual de les imatges, és per això que sorgeix la importància d’aprendre a fer una bona lectura d’aquestes, per exemple, en T.V. Apareix doncs el debat i la reflexió entorn el plantejament d’una Educació en Comunicació Audiovisual, també contemplada recentment en el currículum d’educació.

Són molts els missatges i intencions de la informació rebuda dels recursos audiovisuals. Per aquest motiu cal tenir una actitud crítica i conscient davant d’allò que mirem i la seva qualitat. Cal doncs, una alfabetització en aquest sentit.

A l’aula vam parlar del processament d’informació. En audiovisuals la transmissió juga, en primer lloc, en el pla emocional, això es veu molt clar en publicitat. El següent pas és la racionalització d’aquestes emocions generades pel llenguatge audiovisual. Justament aquest pas vers el pla racional és el que es comença a considerar clau a treballar, per a una visió crítica i un aprendre a mirar. És aquí on pren protagonisme i importància l’Educació en Comunicació Audiovisual.